MATERNITAT I MÚSICA

Especial dia de la mare


Aquesta setmana tenim l'honor de gaudir una temàtica molt especial per a nosaltres, la qual rep el nom de Maternitat i música.

 

Estos dies hem pogut conéixer més d'aprop les experiències d'algunes mares que formen part de la societat i que per suposat, són part de la nostra banda simfònica actual.

 

Elles són: Teresa Penella, Rosa Savall, Amparo Nogués i Inés Marín.


Teresa Penella és mare i membre de la Unió Musical de Catarroja des de fa 28 anys. 

 

El seu pas per la banda ha estat marcat per ser professora durant 10 anys, a més de conéixer a la seua parella.

 

Al concert de Sant Miquel de l’any 2016, estant embarassada Teresa va gaudir del seu últim concert. Durant aquests 5 anys, ha sigut mare de dos xiquets i li ha resultat impossible compaginar la maternitat amb la banda, perquè els assajos són a la nit i això complicava la situació.

 

En aquest període, Teresa ha estat present a totes les actuacions que ha pogut compaginar amb l’horari dels xiquets. Al cap de pocs mesos de nàixer, el seu primer fill va escoltar el Certamen de Cullera, i també van anar a veure tocar a la banda simfònica al parc del Retiro a Madrid.

 

Segons Teresa “la música és molt important per a nosaltres, així que quan el xiquet va tindre dos anys va començar classes d'iniciació musical. Si tot va millor, el curs vinent començarà a la banda perquè la música i el ritme li encanta”.

 

Després de ser mare i gaudir d’una etapa de la maternitat, Teresa ha tornat a la banda amb tota la il·lusió per continuar fent camí.



Rosa Savall és mare i membre de la Unió com a clarinetista a la nostra banda simfònica, segons ella es defineix com alumna, músic i membre de l’honorífica secció sènior. 

 

Si Rosa ha de definir amb una paraula l’experiència de ser mare amb la música, sense dubte algun diria gratificació. D’aquesta forma Rosa expressa la seua experiència de veure al seu fill evolucionar dins del món de la música i ja no tan sols com a músic, sinó com a persona.

 

A més, es tracta d’un esforç que anomena com a recompensat, ja que faça sol o neve el xiquet ha d’anar a classe, als assajos i als concerts, però una mare orgullosa com ella diu que paga la pena fer-ho.

 

Rosa també ens ha parlat d’un aspecte molt important per a ella i són els valors que la música aporta a cada xiquet o xiqueta, valors entre els quals destaca l’amistat, eixe esforç recompensat i el fet de sentir-te grup, ja que eres una persona, però et sents un grup amb la teua banda. 

 

Rosa ens confessa que “jo com alumna, músic i sènior, ara tinc la sort de veure tots aquests valors que vaig veure en el meu fill en mi. A la Unió estic molt recolzada i estic molt bé, anime a la gent a què visca des de dins aquesta màgica experiència”.



Amparo és mare i trompista a la banda simfònica de la Unió, a més, té el plaer de compartir la passió per la música amb tota la seua família, així que imagineu-se quina sort ser veïns d’ells!

 

La nostra protagonista ens conta que el seu pas per la banda li fa remoure moltíssimes sensacions diferents (totes bones, clar).

 

Amparo ens ha confessat unes paraules ben boniques: “Me siento muy orgullosa y feliz cuando estoy ahí dentro, entre mi familia y todos los componentes de la Unió. Cuando estoy sentada entre ellos en los conciertos, a veces no me creo que con mi edad me hayan acogido tan bien, es tanto que en ocasiones hasta me emociono”.

 

Aquesta emoció l’hem pogut sentir quasi tots els músics en el moment d’interpretar una obra, però és clar que si en un concert tenim davant a la nostra filla i ens somriu, doncs ens faria sentir tranquil·les i privilegiades per compartir això; açò mateix és el que li ocorre a Amparo.

 

Amparo afegeix que poder veure com evolucionen els teus fills en qualsevol cosa que es converteix en sa vida, acaba sent un gest molt bonic. 

 

Per últim, Amparo afirma que l’amistat i harmonia que hi ha a la Unió és molt sana i que realment és el que es sol buscar per als teus fills; la música és unió.



Inés és mare i clarinetista a la banda simfònica de la nostra casa des de fa uns anys i des d’aleshores ha estat al peu del canó amb la Unió. 

 

Des del dia que forma part de la societat, mai no s’ha deixat la banda simfònica, tan sols ho va fer quan li van dir que el seu embaràs era de risc i després del confinament perquè estava a punt de donar a llum. Però ens ha confessat que només li van donar llum verda, un mes i mig després del part, ja estava de volta als assajos.

 

Quan va rebre la notícia de l’embaràs, Inés va tindre clar que no es deixaria la banda en cap moment per ser mare, sinó que la vida s’havia d’adaptar al seu fill i que en cas de ser necessari, el seu home i ella arribarien a un acord: anar per torns als assajos i així no faltar seguidament. 

 

"Li donava pit abans d'anar assajar i sabia que en eixa estoneta el xiquet no tornaria a demanar, perquè ja estava dormint. A més, tenia el mòbil a mà per si em reclamava i havia de tornar".

 

A més, Inés ens ha destacat la importància d’educar als fills amb un estímul musical des del minut 0, tant és així que des que van saber que Arnau estava de camí, impulsaven aquest estímul tant ells tocant els seus instruments, com a la banda i amb diferents obres musicals sonant a altaveus. 

 

"Juanmi tocava la muixeranga mentre el nostre fill estava a la panxa. Tant és així que amb un dia de vida vam reproduir l’obra i va reaccionar de forma immediata a la melodia que son pare sempre interpretava", ens comenta Inés ben emocionada.

 

En l’àmbit musical el seu fill està molt estimulat, ja que es passen tot el dia cantant-li cançons, pasdobles, etc. Constantment hi ha música a casa, i el clarinet i la dolçaina sempre estan presents. D'aquesta forma, ell veu des de ben menut la passió que senten els seus pares per la música i la importància que li donen. Cal no oblidar que si des del primer moment el xiquet s’educa en un espai de respecte, igualtat i ple de música, al final incorpora aquests valors en la seua educació. 

 

Inés posa de manifest que tindre un fill implica un canvi molt gran i una adaptació brutal de la teua vida, i més en el món de la música. Però això, no implica renunciar a coses que feres abans. Amb molta organització i amb la teua parella, es poden compaginar ambdues coses: maternitat i música. És a dir, gaudir de la maternitat fent el que t'agrada.